Tallers

Tallers

24.10.2018

La idea de les Humanitats com un tipus de coneixement tendent a l’autocomplaença i reclòs en selectes torres d’ivori és molt possiblement una de les raons que ha contribuït a la seva crisi actual. Però sabem que les Humanitats tenen el potencial per implicar-se en tasques col·lectives de resolució de conflictes. La finalitat d’aquest taller és la de posar en comú experiències i nous plantejaments relacionats amb les possibilitats de les Humanitats en donar resposta a situacions de conflicte social.

24.10.2018

La digitalització de continguts i l’ús de noves tecnologies ha crescut de forma exponencial a les darreres dècades, traspassant les fronteres de les disciplines d’origen i arribant a la pràctica totalitat de les àrees de coneixement. El mateix fet que en aquest procés les Humanitats semblin ser l’última frontera comporta un debat al voltant de la natura d’aquestes disciplines i una proposta de canvi de paradigma. Així, les Humanitats Digitals es constitueixen com un espai de recerca que, tot aplegant noves aproximacions al coneixement humanístic, inclou des de la creació de bases de dades o els estudis sobre patrimoni a l’ús de tècniques d’estadística avançada i simulació social.

24.10.2018

En repassar les seccions de divulgació científica als diaris o al televisor hom constata que poques vegades hi apareixen les Humanitats. Quines són les raons per aquesta absència mediàtica? I què poden fer els especialistes d’Humanitats per esmenar-ho? Faria falta formació en mitjans de comunicació (com vendre la meva recerca!)? Ofereixen els nous mitjans (socials) de comunicació millors oportunitats? Aquest taller convida a presentar els millors exemples pràctics. En quins casos historiadors, lingüistes o filòsofs s’han destacat en presentar la seva obra als mitjans de comunicació? Al mateix temps caldria problematitzar aquest imperatiu d’”haver de sortir en els mitjans” tot reflexionant sobre la creixent mediatització de la recerca.

25.10.2018

La crisi que pateixen les Humanitats a la percepció social també es troba present a l’ensenyament. Al llarg de les tres darreres dècades, hem assistit a una erosió constant de la importància del pensament humanístic a l’educació mitjana i superior, una tendència que ha anat acompanyada d’una millor valoració dels coneixements de tipus tècnic en detriment del conreu de la filosofia, l’art, la història, la literatura o l’aprenentatge del llatí i del grec clàssics. Tanmateix, aquesta dinàmica ha produït una reacció que reivindica les Humanitats com un dels pilars fonamentals per garantir una educació integral que, des de posicionaments ètics, nodreixi l’esperit crític. ¿Aquesta dinàmica anuncia la fi d’un model educatiu en què les Humanitats han ocupat un lloc destacat, o ens trobem davant d’un canvi de paradigma?

25.10.2018

Parlar de “ciutats intel·ligents” està en voga en els debats sobre la ciutat del futur. Com poden les Humanitats contribuir a un debat que sembla trobar-se en mans de tecnòcrates i polítics? Necessitem reflexionar de forma sistemàtica sobre la relació entre coneixement i espai urbà. Ens podem preguntar: Com han interactuat en el passat? Què hi ha sobre les diferències culturals, per exemple entre ciutats d’Àsia, Àfrica o Amèrica llatina? I quines són les eines metodològiques escaients per copsar aquesta dialèctica entre coneixement i espai urbà?

25.10.2018

A l’actualitat, l’especialització caracteritza enormement tant la pràctica acadèmica com les formacions curriculars. Malgrat això, el futur sembla apuntar cap a una creixent permeabilitat entre disciplines i àrees de coneixement, tendent a promoure visions holístiques, transdisciplinars i que permetin l’abordatge dels problemes des de diferents perspectives. Es produeix, per tant, una major plasticitat de les àrees de coneixement i una transferència de tot tipus de coneixement i expertesa, en una aposta per espais de sabers transversals i també que vagin més enllà de l’estricte àmbit acadèmic per tal de promoure el seu retorn a la societat. Les Humanitats Digitals, les Humanitats Ambientals o les qüestions de gènere, per exemple, en són una mostra.

26.10.2018

Les Humanitats han intentat definir l’humà de nombroses maneres. Què és allò que ens fa únics? Una proposta fascinant és la d’entendre l’Homo sapiens com a Homo narrans. Només som capaços d’entendre’ns nosaltres mateixos i el món que ens envolta mitjançant les històries que ens expliquem. El tema de la narrativitat constitueix un fructífer concepte interdisciplinar per a l’antropologia, el criticisme literari, la lingüística, la història i possiblement també les ciències naturals. Aquest taller està obert a contribucions que subratllin el potencial heurístic però també els límits del concepte d’Homo narrans.

26.10.2018

El canvi climàtic, conjuntament amb la disponibilitat de recursos i aigua per a un planeta amb una població en creixement, constitueixen probablement els majors reptes als quals s’enfronta la humanitat. En aquest escenari, la percepció social sobre aquest canvi presenta una importància creixent, dirigida a crear sensibilitat i a implementar polítiques escaients. Les Humanitats Ambientals no només analitzen aquesta percepció social de la natura, de l’entorn i del canvi ans promouen una visió integral de les relacions societat - medi, en el marc de l’anomenat Antropocè. Generen així un autèntic espai transdisciplinar, dirigit a una anàlisi integral tant en contextos actuals como en recerques de caire històric.

26.10.2018

Les possibilitats tecnològiques actuals han contribuït al sorgiment del transhumanisme, el moviment i ideologia que, en termes evolucionistes, cerca la millora de l’ésser humà mitjançant les modernes tecnologies. A part del fet que aquest moviment està constituït per diferents tendències més o menys radicals, les seves finalitats a la força han generat controvèrsies de caire principalment moral que enfronten els transhumanistes amb els bioconservacionistes. Aquest àmbit del congrés se centrarà en la discussió sobre la pràctica i l’ideal transhumanista talment com es presenta actualment a la nostra societat.